PATOLOGIES ASSOCIADES A LES NOVES TECNOLOGIES

Sí si, les noves tecnologies, ja començen a deixar seqüeles o millor dit, efectes secundaris. Tots, en més o menys mesura ens hem anat adaptant a allò que ens han presentat com a novetat i com a facilitat. Fins i tot com a diversió, en el cas dels videojocs i videoconsoles (el boom ocasionat per la wii). Doncs bé, d'aquesta adaptació ja fa alguns anys, ha estat progressiva, però aquells que hi han dedicat més temps del compte o n'han fet un abús ja n'han rebut les conseqüències.

Algunes d'elles com la tendinitis, la anomenada "wiititis" ocasionada per els moviments repetitius en jugar amb aquesta consola, d'altres ocasionats per el ratolí de l'ordinador, etc. No són malalties greus ni que requereixin hospitalització però si que irrumpeixen en la nostra vida laboral i fins i tot personal.

Cal doncs, aturar.se uns minuts a reflexionar, no en deixar la feina ja que utilitzem 10 hores seguides un ratoli o algun aparell de última generació, sinó en aquelles coses que van més enllà, que afecten a la nostra vida personal, com serien els nostres fills. Som els pares els que els comprem les últimes novetats en videoconsoles, els que els comprem els últims accesoris d'aquestes i els jocs més cars que requereixen concetració i moltes hores de dedicació per a superar-los. Aquí és doncs, on toca intervenir. Intervenir per a què els més petits d'aqui uns anys no en pateixin les coneqüències, dir per tant, que evitem i controlem l'ús de les noves tecnologies. Com tot a la vida, abusar és dolent.

VISUALITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ

Tot i que "visualització de la informació" soni com a concepte nou, actual i lleugerament complicat, és el més senzill i segurament que el més antic. Colon per arribar a Amèrica ja hagués pogut utilitzar aquest terme, o Mendel quan establia les relacions entre els al.lels recessius i dominants dels seus pèsols. Hi ha infinits exemples de visualització de la informació en la història de la humanitat. Actualment, persisteix l'ús d'aquest terme, per exemple, a internet, l'arquitectura de la informació forma part de la visualització de la informació, l'estructura hipertexutal que caracteritza el món en xarxa és també un concepte clau de visualització de la informació. I de fet, està pensat per a facilitar-nos la lectura, en el cas d'Internet també per a facilitar la navegació i la usabilitat i poder navegar més ràpid.

Visualització de la informació no és res més que art funcional aplicat a la societat. Tot i que és un concepte que ben inconsientment l'utilitzem a diari, forma part de la nostra vida i de la nostra manera de relacionar-nos.

E-POERTY

La poesia sembla que també s'ha adaptat a les noves tecnologies. Tenim el que anomenen com "e-poerty" o "poesia virtual". Cal preguntar-se però...Són ells, els mateixos poetes de la litertura tradicional que tots coneixem i que tots hem llegit almenys a l'escola els que creen aquesta poesia?

La interactivitat de la poesia en xarxa n'és la clau i la principal característica que la defineix. Clickant sobre una paraula d'un poema pots anar a un altre poema que contingui la mateixa paraula. És a dir, relacionant paraules i conceptes enllaces amb altres poemes que están relacionats, ja sigui per la temàtica o per al contingut de la mateixa paraula.

De ben segur que molts dels poetes que encara segueixen amb el tradicional format paper, estaràn en desacord amb la llibertat de publicació de poesia que hi ha a la xarxa que permet catalogar de poesia allò que un vol i desitja. Aquí sobra un debat que dificilment arribaria a un acord entre un bàndol i un altre. Cal tenir en compte que poesia és un joc de llengua, de paraules, de ritme i rima, de sentiments... És capaç un ordinador de crear i desenvolupar tot això? La meva opinió és rotundament NO, aixi que seguiré recolzant a aquells que encara aposten pel format paper i que evidentment, les seves obres tenen nom i congnoms.