Si tradicionalment les arts s'han encarregat de representar la realitat, els que practiquen el BioArt creen realitat: en lloc de representar una rosa, creen una rosa, i travessen un dels mites de l'art contemporani, la frontera entre art i vida.
BioArt no és simplement un híbrid, sinó que és també un terme mutant que prolifera. L'ascens de la biologia a l'estatus de ciència física "més actual" ha anat acompanyat, per una banda, de lús inflacionari de les metàfores biològiques en les disciplines acadèmiques que estudien la cultura, i , per altra banda, d'una àmplia sèrie de procediments biotècnics que proporcionen simultàniament als artistes els temes per a la seva feina i els mitjans expressius amb què realitzar-los.
Pel que s'ha vist, l'evolució del terme "BioArt" ha tingut certa semblança amb l'hiperbòlic camí del desplegament genètic llançat per grups tecnoindustrials d'interès especial a la dècada del 1990. El BioArt ha estat sotmès a un procés de deriva social i a influències diverses des del seu entron estètic. Durant molt de temps, l'element dominant de BioArt era "l'Art Genètic" que suposadament n'era un sinònim.
El BioArt atrau cada vegada més l'interès dels artistes de performance o dels que s'especialitzen en BodyArt; hi ha una relació estructural que relaciona els dos camps. La relació dialectal entre la presència real i la presentació metafòrica comparable a l'art performance, on l'artista posa en joc el seu propi cos i la seva biografia real. De la mateixa manera, l'espectador que experimenta el BioArt ha de passar una i altra vegada del reialme simbòlic de l'art a la "vida real" dels processos que s'estableixen i que se suggereixen mitjançant la presència orgànica.
BioArt no és simplement un híbrid, sinó que és també un terme mutant que prolifera. L'ascens de la biologia a l'estatus de ciència física "més actual" ha anat acompanyat, per una banda, de lús inflacionari de les metàfores biològiques en les disciplines acadèmiques que estudien la cultura, i , per altra banda, d'una àmplia sèrie de procediments biotècnics que proporcionen simultàniament als artistes els temes per a la seva feina i els mitjans expressius amb què realitzar-los.
Pel que s'ha vist, l'evolució del terme "BioArt" ha tingut certa semblança amb l'hiperbòlic camí del desplegament genètic llançat per grups tecnoindustrials d'interès especial a la dècada del 1990. El BioArt ha estat sotmès a un procés de deriva social i a influències diverses des del seu entron estètic. Durant molt de temps, l'element dominant de BioArt era "l'Art Genètic" que suposadament n'era un sinònim.
El BioArt atrau cada vegada més l'interès dels artistes de performance o dels que s'especialitzen en BodyArt; hi ha una relació estructural que relaciona els dos camps. La relació dialectal entre la presència real i la presentació metafòrica comparable a l'art performance, on l'artista posa en joc el seu propi cos i la seva biografia real. De la mateixa manera, l'espectador que experimenta el BioArt ha de passar una i altra vegada del reialme simbòlic de l'art a la "vida real" dels processos que s'estableixen i que se suggereixen mitjançant la presència orgànica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada