Els dos màxims exponents de l'art robòtica són Eduardo kac i Marcel.lí Antúnez. El 1996, després de conèixe's, van decidir redactar una declaració conjunta, aquí en teniu unes pinzellades.
A l'expandir la definició limitada de robot en camps com la ciència, l'enginyeria i l'indústria, els ART ROBOTS (els robots artístics) obren una porta a la crítica social, les preocupacions personals i el lliure joc de l'imaginació i la fantasia. Els robots són objectes que funcionen en el temps i l'espai. Les seves estructures espai-temporals obertes i diverses permeten donar respostes específiques a diferents estímuls. Algunes de les formes que pot prendre l'art robòtica inclouen agents autònoms d'espai real, autòmates biomòrfics, pròtesis electròniqeus integrades amb organismes vius i telerobots.
Els robots no són sols objectes que el públic pot percebre -com passa amb totes les altres manifestacions artístiques- sinó que són capaços de percebre al públic per sí mateixos, responent d'acord a les possibilitats dels seus sensors. Els robots manifesten comportaments. El comportament robòtic pot ser mimètic, sintètic o una combinació dels dos. Al simular aspectes físics i temporals de la nostra existència, els robots poden inventar nous comportaments.
Els robots no són escultures, pintures o video-art. Els ART ROBOTS no han de confondre's amb les estàtues o escultures estàtiques i antropomòrfiques d'aspecte mecànic. Els programes que recuperen informació i realitzen altres funcions a internet, tot i que reben el nom enganyós de robot d'internet, o Netbots, no tenen res a veure amb l'art robòtica. L'art robòtica sempre comporta un component d'espai real.
Els robots pertanyen a una nova categoria d'objectes i situacions que trenca amb la taxonomia tradicional de l'art. On abans es parlava de límits i fronteres ara trobem nous territoris. Aquests nous terrenys artístics estàn oberts a noves possiblitats i es relacionen entre ells de manera productiva. En combinació amb els medis de telecomunicacions, la robòtica dóna lloc a l'art presencial, en que el robot és l'hoste d'un subjecte allunyat.
Com a gènere, els robots no aspiren a convertir-se en formes tancades i fixes. Poden morir com a concepte si es produeix una nova situació que els abasti i els sobrepassi. Els robots existeixen en una confluència de debat creatiu i exploració conceptual que es manifesten en els extensos dominis de la telemàtica i la cebernètica.
A l'expandir la definició limitada de robot en camps com la ciència, l'enginyeria i l'indústria, els ART ROBOTS (els robots artístics) obren una porta a la crítica social, les preocupacions personals i el lliure joc de l'imaginació i la fantasia. Els robots són objectes que funcionen en el temps i l'espai. Les seves estructures espai-temporals obertes i diverses permeten donar respostes específiques a diferents estímuls. Algunes de les formes que pot prendre l'art robòtica inclouen agents autònoms d'espai real, autòmates biomòrfics, pròtesis electròniqeus integrades amb organismes vius i telerobots.
Els robots no són sols objectes que el públic pot percebre -com passa amb totes les altres manifestacions artístiques- sinó que són capaços de percebre al públic per sí mateixos, responent d'acord a les possibilitats dels seus sensors. Els robots manifesten comportaments. El comportament robòtic pot ser mimètic, sintètic o una combinació dels dos. Al simular aspectes físics i temporals de la nostra existència, els robots poden inventar nous comportaments.
Els robots no són escultures, pintures o video-art. Els ART ROBOTS no han de confondre's amb les estàtues o escultures estàtiques i antropomòrfiques d'aspecte mecànic. Els programes que recuperen informació i realitzen altres funcions a internet, tot i que reben el nom enganyós de robot d'internet, o Netbots, no tenen res a veure amb l'art robòtica. L'art robòtica sempre comporta un component d'espai real.
Els robots pertanyen a una nova categoria d'objectes i situacions que trenca amb la taxonomia tradicional de l'art. On abans es parlava de límits i fronteres ara trobem nous territoris. Aquests nous terrenys artístics estàn oberts a noves possiblitats i es relacionen entre ells de manera productiva. En combinació amb els medis de telecomunicacions, la robòtica dóna lloc a l'art presencial, en que el robot és l'hoste d'un subjecte allunyat.
Com a gènere, els robots no aspiren a convertir-se en formes tancades i fixes. Poden morir com a concepte si es produeix una nova situació que els abasti i els sobrepassi. Els robots existeixen en una confluència de debat creatiu i exploració conceptual que es manifesten en els extensos dominis de la telemàtica i la cebernètica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada