"Pues està en la naturaleza de una fotografía el no poder trascender nunca el objeto fotografiado, como si puede hacerlo un cuadro. Tampoco puede una fotografia trascender su carácter visual, lo que en cierto sentido es el fin última de la pintura moderna". Susan Sontag 1976
Niepce al 1825 plantejava la fotografia amb una característica bàsica, la de ésser reproduida, ja que per ell, la fotografia és vista com a filla de la litografia introduïda a França el 1814. Daguerre plantejava un projecte diferent, plantejava la fotografia com un sistema de reproducció únic, no reproduïble en el qual el cliché i la imatge són una mateixa cosa.
Actualment estem inmersos en una evolució tecnològica constant i la fotografia en pateix els efectes més directes. I és que les tecnologies no obtenen resultats aillats i inestables, ni tampoc sorgeixen del no res en una cultura; són calculades, desitjades, pensades. Fet que suggereix que la imatge digital és una abstracció d'allò visual, una tecnologia digital en producció.
Hi ha realment un procés evolutiu amb molts canvis des de les imatges de Daguerre, sense major possibilitat de transformació (tamany, format, reencuadre) fins a arribar a aquestes altres imatges digitals, en les quals és possible tot tipus d'intervenció i modificació. Amb la irrupció de les imatges digitals, assistim a una profunda revolució visual, que ens ha portat a conviure amb un tipus d'imatges en les quals es perd la relació amb el referent, més encara, imatges que són referents nomñes de sí mateixes. D'aquesta manera, la fotografia es constitueix en un pur discurs de significants, que actúa amb un pervers tipus de lògica interna.
La fotografia, finalment ha aconseguit desprendre's de la seva dependència de la llum. Ja no necessita de la matèria prima que va necessitar durant 150 anys, tampoc necessita ser registre de la realitat ni "negociar" amb els amos dels mitjans com es va dir anteriorment. Nosaltres som els que hem de negociar amb ella i amb el "món de les imatges del món", el ciberespai i la realitat virtual. Davant d'això, ja no podem seguir pensant en les fotografies periodístiques com a reportatges reals generats casualment sobre coses del món real i reconsiderar aquella frase de 1838 que va utlitzar Daguerre com argument per atraure inversionistes pel seu invent: "El Daguerrotipo no es meramenten un instrumento que sirve para dibujar la naturaleza, le da poder de reproducirse a sí misma"
http://www.espacioluke.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada