POST CINEMA

"El postcine es un discurso de alto impacto, fundado en la velocidad con que una imagen reemplaza a la anterior y cada nueva imagen a la que la precedió. Por eso las mejores obras de postcine son los cortos publicitarios y los videoclips" Beatriz Sarlo

Ningú pot dubtar avui en dia que el cine actual s'ha vist saccejat per les aportacions formals de discursos com els de la publicitat, el videojoc, el còmic o el videoclip, i que aqeustes aportacions han enriquit i transformat al cinema d'una manera tant radical que potser sigui la aposta més revolucionaria des del moviment de la nouvelle vague. El que potser no està massa clar és que aquestes aportacions formals de l'anomenat post-cine recolzin i consolidin allò que sempre hem esperat del cine: una experiència d'ordre estètic-intelectual que possibiliti una transformació vital en el subjecte que la contempla. Una experiència a partir de la qual sigui possible entendre el món i entendre's a sí mateix d'una manera diferent que abans de contemplar-ho.

Com tota activitat ha d'arribar a la decadència i potser a la mort. El cine ha viscut això d'una maenra molt accelerada, en part degut a la seva "virtud" massiva i comercial, i potser aquesta superexposició desgasta molt més ràpid qualsevol estructura.

Aquesta dispersió mediàtica en que vivim, constreix un escenari ideal per assimilar els nous avenços dels mitjans i construir una obra més enllà del cine.

El cine oriental en especial el nou cine iraní representa un icone d'aquest canvi, un cine que qüestiona la sagrada ficció, un cine que apela a la contemplació, un cine extremadament lent i àrid comparant-l'ho amb les maravelles del circ de Holliwood.

El post cine és un intent d'utilitzar el mitjà audiovisual de forma verge, sense patrons comercials i on l'autor-poeta és el constructor d'aquest llibre en moviment.

Obres de Douglas Gordon:
-"24 Horas de psicosis" : s'emet duratn 24 hores la pel.lícula psicosis de Hitchcok amb una pantalla translúcida de manera que hi ha una interacció entre l'espectador i el film
- "A través de un espejo" : són dues pantalles col.locades una al davant de l'altre i en les dues s'emet la pel-lícula Taxi Driver de David Linch i l'espectador passa pel mig de les dues pantalles passant a formar part de la pel.lícula.
-"Lo que quieres que te diga": Obra que consta de molts altaveus que simultaneament emeten veus que diuen "te quiero".

Obres de Bill Viola:
-"The crossing" : 2 pantalles, en una un home cremat i a l'altre un home inundat, s'emeten els dos processos.
-"Emergence": obra insipirada en la obra de Masolino.